El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va entregar aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas, el primer informe per a dissenyar el camí cap a la independència de Catalunya. El document assenyala els itineraris jurídics que es poden practicar per celebrar una consulta legal, però també que si l'Estat espanyol rebutja totes les iniciatives es poden celebrar unes eleccions anticipades de caràcter plebiscitari.

No obstant això, els experts també alerten dels riscos de tibar fins a l'extrem les relacions amb el Govern central per declarar la independència. No descarten que Catalunya pugui acabar amb l'autonomia suspesa i amb el seu president, Artur Mas, inhabilitat o condemnat a penes de presó en cas que fos trobat culpable d'un delicte contra la Constitució o de prevaricació:

“El que sí podria fer l’Estat és impugnar per la via contenciosa-administrativa o per la via constitucional, segons s’escaigués, les actuacions dels poders públics -locals o autonòmics- que donessin suport a aquestes iniciatives privades. [...] Tampoc no es pot descartar que, fins i tot, es pogués arribar a perseguir en la via penal aquesta actuació de suport de les administracions, sota l’argument que constitueix un delicte de prevaricació (art. 404 del Codi Penal), que suposa una malversació de cabals públics (art. 433 del Codi Penal) o, fins i tot, que constitueix un delicte de revelació de secrets en cas que es facilitessin dades relatives a les persones que podrien participar en la consulta (art. 198 del Codi Penal)”, explica clarament el document presentat a Artur Mas pel CATN.

Així, els experts alerten al llarg de 17 fulls dels múltiples riscos jurídics que comportaria portar endavant el procés sobiranista sense acord amb el Govern. Per exemple, apunten al fet que, si Artur Mes convoca unes eleccions plebiscitarias per comprovar el suport de l'independentisme, l'Estat podria intentar avortar l'operació amb mesures contundents si arriba a la conclusió que les eleccions “atempten potencialment contra la unitat d'Espanya”. Encara que els experts consideren “febles” aquests arguments, no descarten que també es pugui tirar mà de l'article 155 de la Constitució que preveu la suspensió de l'autonomia. Reconeixen que la “indefinició” d'aquest article “no permet excloure la seva aplicació” ja sigui per suprimir l'autonomia o per buidar-la de contingut amb mesures com “la dissolució del parlament autònom”.

Però hi ha més. Sempre situats en el marc de la confrontació extrema, els experts alerten que es podrien arribar a atribuir a Artur Mes fins a tres delictes si convoca una consulta prohibida pel Govern: usurpació d'atribucions, prevaricació i desobediència. El primer delicte podria ser castigat amb penes de presó d'entre un i tres anys, una multa de sis a dotze mesos, i inhabilitació especial per a l'ocupació d'un càrrec públic entre sis i dotze anys. El segon delicte podria implicar una altra inhabilitació d'entre set i deu anys. El tercer delicte implica penes de multa de tres a dotze pixis i inhabilitació per un període de fins a dos anys. En cas de declarar la independència de forma unilateral, l'Estat podria recórrer també a la suspensió de l'autonomia i fins i tot a la declaració de l'estat d'excepció o de lloc.

El president del comitè d'experts, Carles Viver Pi-Sunyer, va intentar restar gravetat als advertiments durant la conferència de premsa que va oferir en el Palau de la Generalitat després de reunir-se amb Mas i en presència del conseller de Presidència, Francesc Homs. Pi-Sunyer va assegurar que “és molt dificil que prosperin les accions penals”. Ho va dir “partint de la base que els tribunals de justícia actuaran de forma correcta” i no polititzada. En canvi, va admetre que “no es pot descartar” que l'Estat intenti la suspensió de l'autonomia. Pi-Sunyer va afirmar que és obligació dels assessors “advertir de totes les possibilitats”.