Conscients que la independència de Catalunya solament pot obtenir-se legalment prèvia reforma de la Constitució, el CATN i altres defensors de la independència comencen a contraposar legalitat i legitimitat. La Constitució espanyola seria legal però no legítima. La independència de Catalunya en canvi seria legítima, encara que no s'explica en què es basa aquesta legitimitat. Seguint a Weber se suposa que en una barreja de legitimitat tradicional i carismàtica, ja que la racional, sinònim de legalitat, no pot servir d'emparament.

Negar la legitimitat de la Constitució votada democràticament per la majoria dels espanyols i dels catalans, amb major intensitat que en altres parts, em sembla un exercici que manca de tota base intel·lectual. Gràcies a ella Catalunya ha recuperat el seu autogovern i hem viscut més de trenta anys en pau i democràcia. Però no m'entretindré en aquesta qüestió.

Quan es renuncia a les vies legals, que és el que sembla que preconitzen una part dels sobiranistes, qüestions com aquesta es resolen per la via de fet, mitjançant el que uns qualifiquen de “xoc de trens” i uns altres de “episodis insurreccionals”. En aquests casos els raonaments i les conductes que busquen la legitimació, que no és una altra cosa que ampliar la base de partidaris, són sens dubte importants, almenys si es vol evitar un conflicte obert de caràcter armat.

Per aquesta raó el CATN, segons filtracions del seu informe aparegudes en la premsa, defensa que cas de no autoritzar-se una consulta es facin eleccions plebiscitàries com a preàmbul per a una declaració unilateral d'independència. En aquesta línia Salvador Cardús, membre del CATN, ha fet unes declaracions a RAC 1 en les quals compara Catalunya amb Estats Units. El símil no em sembla molt afortunat doncs cap recordar que la independència d'Estats Units d'Amèrica es va produir després de 8 anys de guerrra amb la intervenció de tropes de diversos països. En tot cas és significatiu del pas del Rubicón d'un sector del soberanisme.

Com la qüestió de la independència no és per a alguns un procés tranquil que busqui àmplies majories i que limiti els riscos de confrontació, es vol forçar una consulta il·legal per a setembre de 2014, sota criteris tan pelegrins com que se celebri abans de la consulta escocesa del 18 de setembre de 2014, no sigui cas que el NO a la independència escocesa que avancen les enquestes afecti a l'opinió dels catalans. Poca fe tenen aquests senyors en la profunditat de la voluntat independentista dels catalans si la vinculen al que passi a Escòcia. En tot cas accelerar el procés és just el contrari a buscar la seva legitimació.

Un procés exprés, que no esgoti totes la vies de la negociació, que no contempli un període ampli de debat en igualtat de condicions i que culmini en una declaració unilateral, implica greus riscos que acabi en confrontació. La qual cosa, al meu entendre, és l'últim que desitja la immensa majoria de catalans, siguin independentistes, federalistes o partidaris d'un estat centralitzat.

Afortunadament entre bastants dels partidaris del denominat dret a decidir, Unió, ICV, part de la pròpia CDC, a més del PSC, aquestes urgències són vistes amb prevenció, suposo que per arguments semblats als expressats en aquest article. Espero que tinguin èxit. I que la racionalitat s'imposi a les urgències i l'oportunisme polític.