“Una independència arrossegaria un finançament del deute -suposem de 200.000 milions, el 20% del deute espanyol-, però haurà mercat per a aquest deute? Després estan tots els tractats bilaterals, per citar alguns dels molts aspectes que cal dilucidar. Segur que el Govern català, en el cas que aquest procés es formalitzés en un futur -en cinc, 10, 20 anys-, els donarà resposta i explicarà en quin escenari ens situaríem. Per això els empresaris hem de ser prudents i sol·licitar i exigir que per a les nostres competències empresarials necessitem descartar que no és un pas cap a no sabem on, sinó que hi ha un compromís i es controlaran les conseqüències. El procés de la independència pot acabar conduint-nos a un cert aïllament, almenys durant els primers anys, i per a aquest possible aïllament has de tenir un matalàs de seguretat, una cobertura, unes garanties que el sistema funcionarà. Si no, la falta de visió de la situació ens desplaçaria de la resta d'economies”.

Són declaracions de Joaquim Gay de Montellà a l'entrevista que aquest dilluns publica el diari El Mundo. El president de Foment del Treball considera que la institució va fer el correcte al no acudir a la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: “Foment hagués anat a un acte informatiu. Però finalment va ser un acte constitutiu d'una plataforma. Vam declinar participar perquè necessitàvem saber què comporta, què representa. Tot per explicar-ho després a empresaris que tenen negocis a Salamanca, Burdeus, Frankfurt o Nova York. […] No record a ningú alarmat perquè no estaven presents entitats com el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, la Societat Econòmica Barcelonina, el RACC… Hi ha una especial fixació amb Foment, i ho celebro perquè vol dir que som un referent i, justament per això, hem de ser més prudents, no per ganes de distingir-nos”.

En qualsevol cas, Gay de Montellà reitera la proposta que va defensar Foment respecte al pacte fiscal: “Es va errar amb l'Estatut que en 2010 ens hauria obert possibilitats perquè aquesta pressió en la qual tots hem entrat no existís. Des de 2011 i 2012 entenem que la nostra proposta de pacte fiscal és un camí molt equilibrat al que tots ens podríem apuntar. Seria un inici seriós per establir compromisos per part de l'Estat i de Catalunya. S'hauria d'haver fet el 1980, però quan se li va oferir a Catalunya, per la raó que fora, no es va adoptar, quan ens hagués apropat al camí del País Basc”.