La Generalitat ha demanat prestats als diferents fons habilitats per l'Estat amb la finalitat de facilitar liquiditat a les comunitats un total de 20.156 milions d'euros en els dos últims anys, amb el que és la comunitat que més assistència financera ha sol·licitat.

Segons dades del ministeri d'Hisenda, l'administració catalana va demanar prestats en 2012 un total de 8.758,1 milions d'euros i aquest any duu sol·licitats uns 11.398 milions. Dels fons concedits l'any passat, la part més important correspon al Fons de Liquiditat Autonòmic, al que la Generalitat va demanar 5.433,9 milions d'euros, als quals cal sumar els 2.020,2 milions demandats per a pagar a proveïdors i els 1.304 milions que va demanar a la línia ICO Venciments.

Aquest any 2013 la Generalitat ha rebut autorització per a obtenir a compte del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) un total de 9.398 milions d'euros, 8.009 milions per a atendre venciments de deute i la resta per a cobrir el dèficit inicialment fixat, que era del 0,7 % per a aquest any. No obstant això, el govern català ja ha avisat que una vegada que conegui quin és la xifra definitiva de dèficit per a aquest any, que espera sigui el més propera possible al 2% del PIB català, sol·licitarà que s'ampliï la part del FLA lligada al dèficit.

A més d'aquests 9.398 milions, la Generalitat ha formalitzat recentment la sol·licitud d'altres 2.000 milions més per a atendre pagaments a proveïdors pendents, en el marc de la tercera fase d'aquest pla per a saldar les factures pendents. A pesar del volum de fons reclamats a aquests fons estatals, que no inclou les bestretes rebudes per Catalunya en 2012 i 2013, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, sempre ha defensat el dret de Catalunya a fer aquestes peticions com "aportadora neta a la caixa de l'Estat", que, al seu torn, recorre a l'endeutament per a facilitar liquiditat a les autonomies.

Per la seva banda, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha defensat en diverses ocasions que l'engegada d'aquests fons ha permès a Catalunya finançar-se a un cost menor (entre 5 i un 6%, aproximadament) que si hagués de fer-lo en els mercats financers. Els diners que Catalunya ha sol·licitat prestat a aquests fons estatals tenen un termini de devolució de deu anys.

La Generalitat argumenta que sofreix un dèficit fiscal amb l'Estat que suposa que cada any rep uns 16.000 milions d'euros menys dels quals aporta. Així mateix, fonts del Departament d'Economia han quantificat "l'ofec econòmic" de l'Estat a Catalunya en 8.576,7 milions d'euros, segons dades actualitzades fins a maig.

El govern català usa aquesta denominació per englobar aquí no sol deutes pendents, sinó altres conceptes com la reducció de les transferències a Catalunya o l'efecte econòmic sobre la Generalitat com a conseqüència de mesures adoptades pel govern. En concret, la Generalitat calcula que el Govern li deu 5.227,5 milions en inversions en infraestructures; xifra en 712,8 milions d'euros els ingressos finalistes que l'Estat li ha retallat, en 1.762,5 milions les mesures adoptades per l'Estat que han suposat un increment de la despesa per a la Generalitat i en 873,9 milions els ingressos extra que li ha impedit captar l'Estat amb algunes decisions.