Un membre del consell nacional de CDC em confirma, amb molts detalls, el que des de fa una setmana he estat exposant. Em diu que, gràcies a enquestes reservades efectuades tant des de la Generalitat com pel seu partit, Mas ha arribat finalment al convenciment de que el tema que li fa perdre més expectativa de vot és la ben seva destrucció sanitària.

“En conseqüència -em precisa la font- Mas està cercant contratacar en aquest terreny. Però sense canviar de política, només desviant l’exposició de la realitat. Crec que no ho aconseguirà, però intentarà causar confusió, atès que tots els partits de l’oposició tenen un discurs sanitari dèbil i poca capacitat per entendre i seguir el tema, com quedà palès en les sessions de la comissió parlamentària sobre sanitat”.

La font afegeix: “Que Mas pretengui tenir un discurs sanitari i també recuperar el tema de l’Estat del Benestar, com va fer en la seva compareixença, per dir que no hi hauria pressupost pel 2013, és voler fer sopa d’all sense all. Era més digne callar i tirar pilotes fora, com ha estat fent durant mesos”.

Un pla de salut pública
En aquest marc, la darrera operació mediàtica de Mas ha estat fer saber que vol fer aprovar dintre de pocs mesos un “Pla de Salut Pública”. Ho ha anunciat el director de la inoperant Agència de Salut Pública de Catalunya, Antoni Mateu.

Es tracta d’un concepte molt genèric, aquí poc usat i afectat per confusions. Té que veure amb el medi ambient, la prevenció d’ epidèmies, la salubritat alimentària i fins i tot la seguretat en el treball, passant per les malalties de transmissió sexual. A casa nostra es margina molt la salut mental, malgrat ser element clau arreu de la salut pública. Com que és un aspecte molt car, la Generalitat l’està destrossant.

Curiosament, Mateu no va anunciar cap pressupost específic, la qual cosa permet creure que només es farà un paper posant juntes totes les activitats ja existents de la Generalitat, com arreu. Van des dels controls veterinaris a la protecció del medi ambient. Això encara deixa més clar que la seva finalitat és només la d’amagar una destrucció de l’atenció sanitària sense precedents enlloc d’Europa.

La sanitat paralitza el pressupost
Caldrà estar amatent a l’encens que es llençarà a favor d’un pla refregit, des de l’aparell de propaganda mediàtica de la Generalitat. El moment ha estat triat amb molta malícia, perquè s’està produint una ofensiva contra l’atenció sanitària real i immediata. És l’aspecte més greu del futur pressupost i aquell en que ERC té molta por de passar a perdre expectativa de vot, després d’estar guanyant-ne durant mesos.

Començant per la salut mental, hi ha dades oficials esgarrifoses. En el 2010 a Catalunya hi va haver, segons l’Observatori del Sistema de Salut de la conselleria de Salut, 435 morts per suïcidi. Va representar un augment, després de que entre 2005 i el 2009 havien estat disminuint. El 2011 hi hagut una altra pujada, si bé aquesta font no en dona dades, com tampoc n’hi ha respecte el 2012.

Augment brutal dels suïcidis
Curiosament, va ser la Conselleria d’ Interior, responent a una pregunta de la diputada socialista Marina Geli, la que el 14 de juliol de l’any passat va donar dades encara pitjors. Va informar de que en el 2011 hi havia hagut 541 suïcidis, cosa que representava un augment del 9,95% respecte del 2010, en que n’hi havia hagut 492. Que hi hagi dissonàncies entre dos organismes de la Generalitat els deixa ben retratats.

L’augment dels intents de suïcidi fou encara superior. En el 2011 n’hi va haver, sempre segons Interior, 2.379, mentre que en el 2010 havien estat 1.953.Fou un augment del 21,81 per cent. Tot plegat vol dir que el 2011 a Catalunya cada dia es van intentar suïcidar sis persones, aconseguint-ho 1,5, o sigui tres persones cada dos dies. Això no és un tema de salut pública? N’ha dit mai res Antoni Mateu?

Un pla que pot oblidar molts temes
Llavors els suïcidis van passar a ser la segona causa de mort de joves, després dels accidents de trànsit. Està clar que les dades del 2012 poden haver empitjorat. El que ja havia empitjorat era el percentatge de suïcidis a Catalunya, respecte al conjunt d’Espanya. Va passar del 13,2 per cent al 15 per cent.

Parlarà dels suïcidis, el pretès pla de salut pública que anuncia la Generalitat? Exposarà una veritat evident com és afirmar que a major atenció primària pública major és la possibilitat de la seva prevenció i que, per tant, disminuir-la incrementa tots els perills en els temes de salut pública? Què dirà respecte a malalties de transmissió sexual, que també han augmentat, cas de la sífilis, i no només?

Tapant la malnutrició infantil
En tot cas, fa quinze dies que hem vist a Artur Mas envernissar el tema de la malnutrició infantil, que va haver de ser denunciat pel Síndic de Greuges, com si en el seu govern ningú se’n hagués donat compte o bé ell preferís tapar-lo.

Sense voler estirar més el braç que la màniga, és una veritat indiscutida que l’increment deliberat i constantment irracional de les tensions duta a terme per Mas va en contra de la cohesió social i, en conseqüència, de l’equilibri mental.

Malnutrició infantil
En els darrers dies el tema de la malnutrició infantil acaba d’adquirir notorietat. Resulta que aquell síndic, Rafael Ribó, compareixerà en el Parlament el proper dia 29, el mateix dia en que el conseller Mas-Colell presentarà la pròrroga del pressupost. No cal ser massa malpensat per veure que la coincidència treu possibilitats d’atenció periodística al que digui Ribó. En malícia, a CDC són molt experts.

En tots els grans temes no hi ha voluntat ni incapacitat per a resoldre’ls. Només pensen en tapar-los amb fum mediàtic. De fet, sovint la Generalitat actua en un sentit antagònic amb qüestions bàsiques de salut pública. Per exemple, quan situa amunt en el seu calendari - o en la seva demagògia - el foment del joc. O és que la ludopatia no és un gran mal? I no serà el promourà la cosa aquesta dita Barcelona World?

Afavorir la ludopatia
El Consell de Treball Econòmic i Social va denunciar que les normes de la Generalitat fetes a mida per aquell projecte de gran casino no protegeix prou als menors. A la vegada, permetria poder jugar a crèdit, anul·lant una justa limitació establerta per la legislació estatal i també la catalana. Això són realitats, no pas els anuncis de plans genèrics, o potser ni això, sinó el posar en un sol paper el que ja existeix arreu.

La jugada consistent en anunciar un pretès Pla de Salut Pública és una maniobra més, com ho va ser el també pretès Pacte Nacional de la Salut. Si hi hagués una comunicació social lliure, Mas no gosaria anar per aquest camí de demagògia i d’amagament de la realitat.

Però sense operacions de propaganda els seus cortesans mediàtics no sabrien què dir. Els hi donen tema per lloar la Generalitat durant quatre dies, mentre Mas i els seus s’inventen una nova malifeta esotèrica. Finalment, arriben a fer el ridícul i sobretot fàstic, mentre en els hospitals i els centre d’atenció primària es redueix el personal, es baixen els sous, es suprimeixen serveis, es tanquen plantes i les llistes d’espera augmenten d’hora en hora.