Quina és la lliçó de la consulta d'Arenys sobre la independència de Catalunya? Uns amics em van convidar a dinar a casa seva i vaig comprovar en directe que la normalitat era la nota dominant. Ni la manifestació de 80 falangistes, estranyament autoritzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la va poder alterar. L'ambient a la Rambla Francesc Macià, on és l'Ajuntament, i al costat, el Centre Moral on s’hi votava, era festiu, tranquil... Els francesos en dirien 'bon enfant'. I pel que sembla n’hi havia molta mes gent que l'habitual un diumenge. Molts catalanistes del 'morro fort' van fer d'Arenys la capital de Catalunya.

La segona impressió, que els resultats confirmen, és que la votació es va desenvolupar amb la màxima cura. No hi va haver res estrany ni conats de potinada. El 59% d'abstenció ho confirma.

Què més diu Arenys? Victòria del civisme? Doncs també. L'optimisme d'un matí dominical assolellat del Maresme no es va veure alterat per cap incident, ni fins i tot per cap tensió. Un grup independentista, amb molt prestigi local, hi va celebrar una consulta sense cap problema. Però els resultats han de ser llegits amb compte. Alguns nacionalistes espanyols pregonaven dilluns al matí que era un pas cap a la ruptura d'Espanya. I, per una vegada, alguns nacionalistes catalans hi estaran d'acord. No tenen raó ni els uns ni els altres.

El d'Arenys de diumenge és com si en una festa del PSUC de fa anys haguessin preguntat pel pròxim president de Catalunya. El simpàtic Gutiérrez Díaz hauria obtingut el 90% dels vots. Representatiu? Doncs sí, Gutiérrez Díaz era popular en l'electorat comunista. Però, d'altra banda, no. El PSUC mai no va ser la primera força a Catalunya. Però admetent que Arenys de Munt fos un fidel reflex de Catalunya (què no ho és), què diu el resultat? Doncs que el 96% va votar per la independència en un ordre perfecte. Però que l'abstenció va ser del 59%, deu punts per sobre de la mitjana de l'Estatut a tot Catalunya. Quinze més que la que hi va haver al mateix Arenys quan l'Estatut i 29 punts per sobre de l'abstenció de les generals del 2008.

Es pot sostenir que amb una participació del 41% –amb més ciutadans que s'abstenen que els que van a votar– Catalunya avançaria cap a la independència malgrat el 96% de vots favorables? I la consulta era coneguda, perquè fins i tot la mateixa vicepresidenta primera del Govern havia convocat els independentistes en una roda de premsa del Consell de Ministres. Per cert que la Rambla d'Arenys era plena, i l'ambient era molt simpàtic, però mes de la meitat de comerços estaven tancats, quan sembla que els diumenges al matí solen estar tots oberts. Li molesta al comerç la consulta? Mes aviat els falangistes? D’acord. Però, creu algú que no hi serien visibles, en un referèndum general?

Amb una abstenció del 59% i un vot afirmatiu del 90% ningú no tindria legitimitat per demanar la independència. Les enquestes del CEO, Centre d´Estudis d´Opinió, de la Generalitat, ens diuen, trimestre rere trimestre, que els partidaris de la independència oscil•len entre el 16 i el 21% dels catalans. És un percentatge important i respectable però que no pot imposar-se a l'altre 80% que no creu en la independència. O que ni en creu ni en deixa de creure.

És mes, com ha dit el president Montilla, aquestes consultes no ajuden a la causa de l'Estatut que la dreta espanyola vol carregar-se al Tribunal Constitucional. Segons les enquestes del CEO, el 68% dels catalans afirmen que l'autonomia de Catalunya és encara insuficient. Per què no unir aquest 68% a favor de l'Estatut, en comptes de buscar l'aplaudiment del 20% per al que ara com ara és un impossible?.

Per patriotisme català? No. Per una batalla política dins de l'independentisme. Algunes plataformes del 'morro fort' i les CUP fan una campanya de deslegitimació d'ERC pels seus compromisos governamentals. Puigcercós, que olora el perill d'una llista Carretero amb finançament generós per fer mal a ERC, es regira amb la seva energia acostumada. A demanar la independència, nosaltres primer! I el sector soberanista de CDC (només hi vaig veure, a Arenys, un Àngel Colom que tornava a exercir de bisbe independentista) creu que el primer partit de Catalunya (a les autonòmiques, però no pas a les municipals) no pot quedar-se al marge de la joventut més sana del país. I Artur Mas es posa de perfil.

El diumenge, a Arenys de Munt, vaig veure una parella de la tercera edat, agafats de la mà i amb sengles capes que eren dues generoses banderes estelades. No hi ha dubte que desitjaven el millor per a Catalunya. Però la divisió entre independentistes (el 20%) i la resta és el millor? I el mes greu és que si anessin el 45% contra el 55%, o a l’inrevés, el 55% contra el 45%, la divisió catalana encara seria més gran i més perillosa.

No, l'assignatura de Catalunya avui és demostrar suficient força i intel·ligència perquè la dreta espanyola no pugui fer caure al Tribunal Constitucional l'Estatut que va votar el Parlament i la ciutadania.