Ha finalitzat el debat de política general que ha mostrat el posicionament dels partits davant l'últim any de legislatura que acaba amb les eleccions d'octubre-novembre del 2010. Després d'escoltar els tres líders principals, anem a analitzar, una per una, el balanç i les perspectives de les tres primeres forces polítiques.

El PSC i el president Montilla tenen a favor que, al revés que el tripartit de Maragall, aquesta vegada el Govern s'ha mantingut tota la legislatura i que, malgrat la seva pluralitat, ha fet una obra de govern gens menyspreable. També el desenvolupament de l'Estatut en dos assumptes claus, les inversions de l'Estat a Catalunya (disposició addicional quarta) i el nou sistema de finançament. A més, el president Montilla ha aconseguit transmetre una imatge de serietat i centralitat que ha estat apreciada per l'opinió pública. I ha demostrat que el PSC és un partit que, pel que fa als interessos de Catalunya, sap plantar cara al PSOE (per això la llarga negociació del finançament autonòmic). Per tot això la majoria d'enquestes revelen un aprovat, més o menys alt, a la seva gestió.

Però al PSC tenen dos problemes. El primer és la greu crisi econòmica que pot fer que els ciutadans castiguin al partit governant. Sobretot quan també governa a Madrid i quan el president Zapatero no ha sabut transmetre confiança en la seva política davant la crisi. El segon és que el PSC ha concebut sempre l'Estatut (l'actual i l'anterior) com l'aprofundiment de l'autogovern català dins d'una Espanya plurinacional en evolució cap a un model federal.

Segons totes les enquestes - aquí hi ha els sondejos trimestrals del Centre d'Estudis d'Opinió - aquesta actitud és àmpliament majoritària en la societat catalana. I ha estat compartida, amb accent molt diferent, més centrat a Catalunya com a nació i amb escepticisme sobre el projecte espanyol, per l'altra gran força política catalana, CiU.
Però la resistència d'una part del PSOE a l'aplicació de l'Estatut, la seva lenta implementació per la por de Zapatero davant l'actitud del PP i d'aquests sectors socialistes, i la incògnita que plana sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional, estan provocant un sentiment de desafecció i distanciament amb Espanya, del que el mateix Montilla ha advertit Madrid. En aquest sentit els articles contraris a l'Estatut de Gregorio Peces Barba, el ponent socialista de la Constitució, fan més mal al PSC que l'actitud de la dreta espanyola.

Si el Tribunal Constitucional fallés contra un Estatut, que ja va ser negociat i modificat i votat després en referèndum per la ciutadania catalana, és molt possible que la posició federalista del PSC sortís perjudicada.

Per això tant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut com l'evolució de la crisi seran decisives pel resultat del PSC a les eleccions catalanes de la tardor del 2010 i l'aspiració de Montilla a un nou mandat al capdavant de la Generalitat.