Quines són les possibilitats d'ERC a un any de les pròximes eleccions catalanes, després del debat de política general i la proclamació de Joan Puigcercós com a candidat a la Generalitat?

A primera vista ERC no ho té massa bé. Va patir un seriós correctiu en les eleccions espanyoles de març del 2008, ha tingut molta fronda interna amb la substitució de Carod per Puigcercós, i el pacte amb el PSC ha donat munició al sector sobiranista de CDC, i l'independentisme maximalista, per criticar a un partit que governa aliat al socialisme català, lligat al PSOE. Aquest és l'origen de l'escissió del Reagrupament de Joan Carretero. El missatge que l'ERC "traïdora" s'ha venut als botiflers del PSC pot fer mal a les bases radicals. I les enquestes assenyalen que ERC té una tendència a la baixa de major o menor intensitat.

Però tampoc es pot excloure que, a l'hora de la veritat, ERC mantingui el seu pes electoral i segueixi tenint un paper determinant a la política catalana. Per què? La realitat és que l'Estatut recolzat per CiU i PSC ha ensopegat amb un excés d'obstacles. Primer va ser retallat pel pacte Mas-Zapatero per la qual cosa va perdre el suport d'ERC. Va ser segurament un error d'ERC com a partit de govern però que el ha passat després (recurs del PP al Constitucional encara no decidit i la seva lenta implementació) no la perjudica gens en la cinquena part de l'electorat català que es declara independentista. Ni entre una part dels que creuen insuficient l'autonomia de Catalunya.

Davant el temor a una nova retallada de l'Estatut, l'electorat sobiranista se sent reforçat en les seves creences i el discurs de Puigcercós, en el debat de política general i a Núria en ser proclamat candidat, pot tenir bona acollida: si el Tribunal Constitucional espanyol no és capaç d'acceptar ni l'Estatut "raspallat" que van aprovar les Corts espanyoles, l'única sortida és la independència com més aviat millor.

Aquesta actitud no és la majoritària a Catalunya però si és majoritària en el nacionalisme radical. Davant d'això el discurs de Mas, que tota la legislatura ha flirtejat amb el sobiranisme, es queda curt perquè insisteix en el dret a decidir de forma vaga i posa a la crisi econòmica en el centre del seu programa (Puigcercós diu que només es podrà resoldre fora d'Espanya). CiU té difícil fer competència al discurs de Puigcercós perquè es dirigeix a un públic més ampli. Per guanyar (no és l'objectiu d'ERC) necessita un electorat més ampli: el nacionalisme menys radical, el catalanisme ampli i fins i tot el centrisme dels que votaven UCD. En suma el votant que se sentia atret per Pujol i Roca Junyent. Puigcercós només lluita per l'electorat independentista i pot anar més lluny. A Núria Puigcercos ho va fer.

ERC també es va enfrontar al fenomen Carretero. Però és una oferta extraparlamentària que té més atractiu en sectors iniciats i minoritaris que en el públic més ampli. A més ERC, intel•ligentment, s'ha posat al capdavant dels moviments a favor de referèndums independentistes, tallant així un possible terreny per a la consolidació d'una altra llista independentista.

Finalment l'acusació que ERC pacta amb el PSOE és desmentida pels fets. Governa amb el PSC a Catalunya però a Espanya fa clara oposició al govern Zapatero. L'última prova és la seva actitud davant els pressupostos per al 2010.

La legislatura no ha estat un encert per a ERC perquè no ha aconseguit (ni volgut) encarnar el catalanisme ampli progressista, el que van representar Macià i Companys als anys 30. S'han dedicat a insistir en el missatge d'Estat Català. Han acotat el seu missatge però són la veu parlamentària de l'electorat sobiranista. L'independentisme no és majoritari però és un sentiment arrelat, i potser creixent, en molts sectors de Catalunya.