Després del debat de política general hi ha hagut dues notícies que obliguen a jutjar les perspectives d'Artur Mas en un nou context. Una és la implicació de Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, dues columnes vertebrals de la Generalitat de Pujol, en la trama de corrupció de l'operació Pretòria. I com plou sobre mullat, ja que el cas Millet va esquitxar el finançament de la Fundació Trias Fargas, la imatge de CDC ha patit un cop dur.

Però si és veritat que cada vegada es devalua més l'herència de Pujol, CDC ha passat ja sis anys en l'oposició - set quan se celebrin les eleccions - i en aquestes circumstàncies el càstig electoral a fets del passat pot no ser la motivació principal dels electors.

La segona notícia, l'enquesta d'El Periódico, li és molt favorable. Quan Mas va perdre per segona vegada la Generalitat a finals del 2006, per haver tornat a ensopegar en la prepotència davant l'esquerra, tenia dos reptes difícils. El primer, tornar a ser el 2012 el primer partit. El segon, aconseguir que PSC, ERC i ICV no revalidin la seva majoria. Si ho aconsegueix, Mas podria ser president i triar aliances, temporals o fixes, amb comoditat. I l'enquesta d'El Periódico consolida CDC com el primer grup parlamentari i disminueix, encara que no elimina, la possibilitat que el tripartit sumi els 68 diputats de la majoria absoluta.

El discurs de Mas, en el debat i al mes i mig transcorregut després, indica que el líder de CDC ha capejat la dura travessa de l'oposició. Després de diversos anys de flirteig amb el traspàs del catalanisme al sobiranisme militant, Mas va posar sordina a aquest discurs i es va centrar en la crítica a la situació econòmica. Poc importa que fos errònia o demagògica (la proposta de front català contra la pujada d'impostos de Zapatero), la realitat és que la crisi desgasta a qui governa. A Zapatero i Montilla. I centrar el discurs en la crisi (i no en el sobiranisme) tranquil•litza als electors catalanistes moderats (o només moderats) que votaven la CDC atrapa-tot de Pujol.
Aquesta és la força de Mas i de CDC. L'existència a Catalunya d'una gran massa d'electors de classe mitjana (no tots catalanistes) amb al•lèrgia als impostos i al desordre. És un electorat de centre (algú va dir que els catalans tenen el cor a l'esquerra però la cartera a la dreta) al qual li costa trobar una alternativa a CDC. El PP li pot robar poc. Perquè no només no és catalanista sinó que fa d'anti. Gènova creu que no estar en el consens català els treu menys vots a Catalunya dels que els hi dóna a Espanya. I la trama Gürtel i les baralles internes no el fan atractiu.

I al tripartit li és difícil pescar en aquest terreny central. ICV perquè senzillament no vol. Montilla ho intenta i pot mossegar perquè llança un missatge equilibrat, no partidista i ha aconseguit el respecte de l'empresariat (mantenint el dels sindicats). Però les exageracions d'ERC i d'ICV per "marcar paquet" (Puigcercós dixit) llasten la seva imatge integradora. I els mitjans de comunicació recullen més el soroll del tripartit que l'obra de govern, que existeix però que no ha aconseguit ser visible.

I ERC, acusada per l’"agit-prop" de CDC de botiflera, ha caigut en la trampa i ha renunciat al catalanisme moderat en radicalitzar el seu discurs. La seva praxi no és la de "la caseta i l'hortet" de Macià (excepte en l'impost de successions) sinó la d'Estat Català. En aquest moment l'aposta és inevitable per salvar els mobles i Puigcercós es defensa bé en el camp independentista (referèndums municipals) però s'allunya del catalanisme moderat.

Mas està ja relativament tranquil (excepte l'ombra de Montilla) en l'electorat moderat. I el flirteig amb el sobiranisme potser li ha estat rendible. Si ara ho posa en sordina no li traurà el vot moderat i li haurà permès mantenir el partit unit i en tensió amb una bandera que Pujol també agitava, de tant en tant, i sabia retirar a temps, quan "tocava".

Queda un any. La crisi pot remuntar alguna cosa i Montilla és un dièsel resistent. Mas té gairebé segur tornar a ser el primer partit. Però l'ombra de Prenafeta hi és. Si el tripartit suma pot tornar a fracassar. I no tindrà quarta oportunitat.