Mas s'ha proclamat candidat i ha iniciat la campanya. En plena pujada de gener i per a unes eleccions d'aquí a deu mesos. Pot creure en l'avançament electoral encara que el més probable és que torni a pecar d'impaciència.

I ha escollit Sant Benet de Bages. És com fer-ho a Montserrat, on es va fundar CDC el 1974. I el discurs ha estat de cara a la parròquia convergent, la de tota la vida (la de Montserrat). No ha estat dirigit al gran electorat al qual aspira per ser president a la tercera. Pretén ara mobilitzar els seus per, en data posterior, seduir el gran electorat. Així s'entén que parli de “set de reconstrucció” enfront de “set de venjança” i de “soldats perdedors d'una causa invencible”. O fins i tot - és un gest de complicitat ‘light’ al sobiranisme – d’”inici de la transició de l'autonomia al dret a decidir”. No és aquest el discurs per arribar a l’electorat centrista i moderat (més o menys) i catalanista (més que menys) que pot donar-li la “gran majoria” a la qual aspira.

Ha afirmat després que sap impossible la majoria absoluta (Pujol la va aconseguir el 84, 88 i 92) però que aspira a una majoria suficient. És a dir que els partits d'esquerra no sumin els 68 diputats de l'absoluta i poder així governar amb geometria variable. Suport del PP per baixar la fiscalitat, del PSC per la llei d'educació o les infraestructures, i d'ERC per avançar en el sobiranisme. És un esquema realista si aconsegueix 55 o 56 diputats (7 o 8 més que ara) i si el PP manté els seus. I comptant, cosa que tampoc és una bestiesa, que el PSC o el PP no impedeixin la investidura per no perjudicar Zapatero o Rajoy.

CiU assegura que els sondejos li donen fins a 58 diputats però la intenció de vot, lluny encara de les eleccions, és el més contingent de les enquestes i la irrupció de hipotètiques llistes encapçalades per Anglada o Laporta pot complicar tot. El tripartit podria perdre la majoria absoluta i CiU quedar lluny dels 56 diputats. Potser això ajuda a entendre el poc explicable suport de CDC a l'alcalde de Vic, que es nega a empadronar immigrants sense papers per por a la Plataforma per Catalunya d'Anglada, el segon grup municipal a la capital d'Osona.

I Artur Mas parla també només per a la parròquia quan el mateix dilluns - el dia següent a la proclamació - insisteix que ha de ser president qui encapçali la llista més votada. És només un desig pietós perquè l'Estatut - l 'actual i el del 79 - deixa meridianament clar que és el Parlament qui tria el president, amb l'única limitació que sigui membre de la cambra. Per què insistir que la primera llista ha de governar? Per justificar el que va passar el 2003 i el 2006 i per insistir que el tripartit és un govern anòmal sinó ètic. És el seu taló d'Aquil•les. Mas encara no admet que l'alternança del 2003 era no només legítima sinó potser positiva perquè trencava el monopoli del poder de 23 anys. S'equivoca perquè hi ha electorat que va votar l'alternança i que creu que “ara toca Artur Mas”.

Pot caure així en la síndrome Maragall. Al 99 Maragall va treure 5.000 vots més que Pujol però (conseqüències d'un injust sistema electoral) 4 diputats menys. Maragall va anar a proclamar que havia de governar la llista més votada. I Pujol va replicar que la llista amb més diputats. Va governar Pujol però no per més diputats sinó perquè va formar una majoria. I el 2003 Maragall va tornar a tenir 6.000 vots més que Mas i 4 diputats menys, però va governar perquè va articular una altra majoria.

I el 2006, encara que Mas va superar Montilla en 139.000 vots i 11 diputats, el tripartit va repetir majoria absoluta i va fer president Montilla. Ara Mas repeteix això de la llista més votada però no ho creu. Sap que necessita dues coses: arribar primer i que el tripartit no sumi. Per això Sant Benet de Bages és el punt de partida. No el d'arribada.