El cap de l’Oficina Antifrau de la Generalitat (OAG), Daniel de Alfonso, ha dirigit un escrit al director general de l’Institut Català de la Salut (ICS) Joaquim Casanovas reclamant informació respecte a si aquest ens encara públic va complir les normes de contractació pública en un període en que tot indica que hauria estat director general de l’ICS Francesc José Maria, durant el Tripartit.

Aquest també va ser un home clau en el terreny jurídic de la patronal Consorci Hospitalari de Catalunya. La investigació inicial té per finalitat determinar responsabilitats concretes, avui incertes.

Segons l’OAG, durant un període l’ICS hauria estat considerat “un poder adjudicador” i no pas “administració pública”, a efectes de la Llei de Contractació del Sector Públic. La distinció és molt crucial, a tots els efectes, en especial els de control.

Esbrinar qui va fer què
L’Oficina Antifrau vol saber amb quina base o argumentació legal, expressada a quin nivell, es va dur a terme tan insòlit i important canvi. Per això demana el nom dels càrrecs que van prendre part en aquella modificació o actuació de fet. Demana en concret si la Junta Consultiva de Contractació de la Generalitat ho va autoritzar o si ho feu el Gabinet Jurídic Central de la Generalitat. Una font de la Generalitat ha informat a aquest diari que creu saber que tot va néixer i concretar-se dins de l’ICS.

Atès que De Alfonso requereix molta documentació sembla segur que la naturalesa i el grau de les presumptes responsabilitats serà fàcilment establert, a nivell administratiu.

Un tema jurídicament clau
Jurídicament el tema és d’un gran interès. Admet comparació amb el que ara es vol efectuar amb l’esmicolament i privatització encoberta de l’ICS.

Els elements més radicals dels canvis retalladors de la sanitat pública s’han pronunciat a favor de la contractació sanitària en base a les normes de dret privat comú i l’abandó de les del Dret Administratiu. Aquests últimes obliguen a un control, previ i posterior, molt més estricte. Les de dret privat estan pensades per actes jurídics de persones que es juguen els seus propis diners, mentre que les de Dret Administratiu vetllen pel diner públic.

Recordar el cas Innova
No he pogut esbrinar l’inici d’aquesta investigació. Però tot portaria a indicar que parteix d’algun tema concret i eventualment d’una denúncia.

La passió per abandonar el Dret Administratiu i passar al privat també va ser clau en l’escàndol sanitari d’Innova, a Reus.

El fet té molta importància perquè es dóna en el marc de la sanitat pública catalana i també perquè la disjuntiva entre haver d'aplicar en les contractacions, i en tot, del dret públic o del dret privat és una qüestió de la màxima importància respecte a la corrupció existent a casa nostra.