La regulació de la LOMCE per garantir el dret d'aquelles famílies que desitgin que els seus fills siguin educats utilitzant el català i el castellà com a llengües vehiculars, dret emparat per sentències del Tribunal Constitucional, el Suprem i el TSJC, és la constatació que l'estat de dret no funciona. Com el govern autonòmic es nega a aplicar les sentències i el Govern central no en sap, no vol o no pot imposar el seu compliment, han decidit inventar-se una nova regulació que tampoc sabem si arribarà a aplicar-se algun dia.

El sistema dissenyat per la Llei Wert s'autoqualifica de transitori i només és aplicable a Catalunya ja que en les altres comunitats amb llengua pròpia el problema està solucionat. Recordo que la nova llei no empara l'escolarització només en castellà sinó en les dues llengües, tal com va establir el Tribunal Constitucional.

A Catalunya per als pares que no poden pagar als seus fills una escola privada continuarà sent complex aconseguir que els seus fills tinguin educació bilingüe. Caldrà que la Generalitat denegui la petició i que la Inspecció estatal els recol·loqui en un centre privat que tingui places i accepti les quotes que fixi la llei o el reglament corresponent. Però si s'aprova i s'aplica, la nova llei, pot aflorar una demanda que posa dels nervis al govern català. Entre altres coses perquè poden acollir-se a la llei famílies no només motivades per què els seus fills també aprenguin en castellà sinó simplement per portar-los a centres privats.

Quant al fons de l'assumpte ahir es va fer públic per la pròpia Generalitat que un 13% de les escoles privades, concertades o no, ja utilitzen el castellà com a llengua vehicular al costat del català i, en molts casos, una altra llengua estrangera. Només la pública roman aliena a una solució més que raonable. Què els semblaria a vostès que la competència educativa fos municipal i que a l'ajuntament de Badalona, ​​per posar un exemple, els nens tinguessin immersió obligatòria en castellà. Segur que malament. A mi també. Per aquest motiu no puc estar d'acord amb el que diuen CiU, ERC. PSC, ICV i CUP, i en canvi m'identifico amb el que fan molts dels seus líders. Mentre pugui pagar-ho, porto al meu nét a una escola trilingüe. I si fos governant, tractaria que la resta de la població pogués fer el mateix si aquest fos el seu desig. Totes les creences tenen entre els seus principis un que parla de no fer als altres el que no vols que et facin a tu. Però els polítics només creuen en els seus propis interessos i en acumular poder. I si són nacionalistes, comunistes o fonamentalistes religiosos no respecten els drets i llibertats individuals ni tan sols formalment.

Sobreactuar, com si donar alguna matèria en castellà fos "mortal" per a la llengua catalana, és tractar d'enganyar els ciutadans de bona fe. A més si tan arrelada està la immersió, una opció voluntària no hauria d'espantar els nacionalistes. No diuen que això de voler educació bilingue és una cosa d'unes quantes famílies d'inadaptats?

Duran recorda el que és evident
En la seva carta setmanal Duran a recordat que ni la UE, ni EUA, ni Xina, ni Rússia "seran mai padrins de la nostra causa".
Que ho digui a TV3 perquè facin un programa.

Mas-Colell
Mas-Colell ha viatjat a Wall Street a buscar finançament i sembla que ha tornat amb la cua entre cames. En tornar haurà tingut el consol que el seu alumne Lucena ho ha posat pels núvols i ha demanat que substitueixi Homs com a portaveu. Com ja vaig dir fa unes setmanes hi ha qui diu que Mas-Colell és vist com un possible President d'un govern amb el PSC, sense passar per unes eleccions anticipades que, ateses les enquestes, ni CiU ni els socialistes volen. La carta de Navarro a 'La Vanguardia' no li fa fàstics a la idea. No crec que aquesta "solució" es materialitzi, però el fet que el rumor existeixi ja és significatiu que la classe política catalana es troba perduda i busca desesperadament la sortida del laberint.