Fa uns dies l'expresident Aznar va demanar a Mariano Rajoy que complís amb el programa electoral del PP i baixés els impostos. La seva petició va ser indiscriminada, no va concretar quines figures impositives, i de caràcter ideològic. Ahir vaig assistir a la presentació de les propostes socialistes de reforma del sistema fiscal espanyol, realitzada per la secretària d'Economia del PSOE Inmaculada Rodriguez-Piñeiro i la diputada del PSC, Rocío Martínez-Sampere. El missatge, just el contrari. La pressió fiscal espanyola és inferior als països del seu entorn i és susceptible de ser augmentada per evitar més retallades en l'estat del benestar. En aquest cas es van concretar algunes qüestions. Es proposa una nova figura impositiva, l'impost sobre la riquesa, que engloba renda i patrimoni. Es proposa reformar societats perquè el tipus real de les grans empreses passi del 10% actual, a almenys, el 15%. I es parla de lluitar contra el frau.
 
No coincideixo amb cap de les dues posicions. Intentaré explicar per què.
 
1. Aznar ens llença el típic missatge neoliberal. Per incentivar l'activitat econòmica calen menys impostos, menys despesa pública, menys estat del benestar. Però ni a curt termini és possible una rebaixa generalizda d'impostos, com li ha recordat Montoro, ni a mitjà termini m'identifico amb els que volen debilitar l'estat del benestar de manera estructural i permanent. Sobretot perquè la combinació de menys ingressos i menys despesa, és a dir més austeritat, aprofundiria encara més les brutals diferències entre rics i pobres, ja molt aguditzades per la crisi.
 
2. Els socialistes per la seva banda semblen aliens a entendre que abans de redistribuir cal crear riquesa. Que el problema actual és racaptar més però no per la via d'augmentar impostos de manera general, sinó per ser selectiu i, en ocasions, baixant impostos concrets que incentivin l'activitat, la qual cosa implicaria un major augment dels ingressos que pujant la pressió fiscal. Hi ha un frau fiscal vinculat a paradisos fiscals, grans empreses i activitats il·lícites que cal combatre. Però també hi ha una important economia submergida per necessitats de supervivència, vinculada a autònoms i petita i mitjana empresa, que se centra sobretot en no donar d'alta a treballadors. Més pressió implicarà més tancaments, més drames socials i no més "economia regular". .Haig de dir que amb els canvis a l'impost de societats estic d'acord. Amb el nou impost sobre la riquesa hi haurà que veure la proposta concreta
 
3. Necessitem mesures de xoc per lluitar contra l'atur. I per això la única manera ràpida i efectiva de fer-ho és incentivar autònoms i empreses a acabar amb l'economia submergida. L'estat no està per crear ocupació en els propers anys. Si no ho fa el sector privat, no ho farà ningú. Per a això hi ha una mesura fiscal clara, recomanada per la mateixa Comissió Europea, que és afluixar la quota empresarial de la Seguretat Social, autèntic impost sobre l'ocupació. I no cal una mesura general de baixada de tipus. Simplement establir un tipus simbòlic per a aquelles empreses que augmentin el seu nivell d'ocupació i només per als nous treballadors contractats. Els asseguro que molts autònoms i petits empresaris aflorarien ocupació oculta i moltes grans empreses ampliarien les seves plantilles.
 
Aquesta baixada de quotes dràstica, no val baixar un o dos punts que no incentiva a ningú, implicaria augmentar la recaptació de l'Estat. Els que ja treballen cotitzarien igual. I els nous contractats deixarien de cobrar l'atur, pagarien IRPF i quota obrera. Per tant al final més recaptació i menys despesa. La mesura pot estar limitada en el temps fins que la taxa d'atur torni a nivells raonables.
 
En conclusió estem en una situació d'emergència i els polítics ens venen ideologia en comptes de solucions. Uns el paradís independentista. Altres l'arcàdia neoliberal. Els tercers la protecció del papa-estat que tot ho pot. Mentrestant fam, suïcidis, angoixa i depressió.
 
Còlon, Qatar Airways i Nike
 La polèmica sobre la samarreta, presumptament del Barça, a Colom, il·lustra a la perfecció la bogeria del país. A mi que l'Ajuntament decideixi fer caixa i permeti publicitat a Colom ​​o en altres llocs, em sembla molt bé si serveix perquè els ingressos vagin a llars d'infants o menjadors socials. Ara bé el que no valen són els eufemismes. La samarreta és possible que sigui la del Barça, però el que es veu i es llegeix és el símbol de Nike i Qatar Airways. Recorden quan ens deien que la samarreta del Barça no s'havia contaminat amb publicitat comercial, ja jaja.