Mas bat rècords. Si ara se celebressin eleccions, CiU deixaria de ser per primera vegada la primera força catalana en nombre d'escons en unes eleccions autonòmiques, segons l'enquesta publicada per 'El Periódico'. Obtindria entre 34 i 35 diputats, 15 o 16 menys que fa tot just sis mesos, i 28 menys dels que tenia abans de convocar les eleccions. Aquest resultat és el seu mínim històric, per sota del 1980, quan va aconseguir la victòria, inesperadament, amb 43 diputats.

La seva radicalització política beneficia ERC, que passaria a ser la primera força amb 39 o 40 diputats. Es compliria així la predicció de Duran: posats a triar, millor l'original que la còpia. L'altre partit beneficiat és Ciutadans, que obtindria entre 12 i 13 diputats, tres o quatre més que en l'actualitat. La debilitat del PP estatal i les contradiccions dels socialistes permeten Rivera seguir creixent, i, de seguir així les coses, aspirar a convertir-se en la tercera força política catalana.

El PSC continua la seva caiguda, tant per la debilitat del PSOE com per la seva ambigüitat, fruit de les seves divisions internes. ICV aprofita la seva oposició a les retallades per guanyar entre dos i tres diputats. El PP torna al seu nivell habitual i les CUP es mantenen, encara que amb risc d'acabar fora del Parlament.

¿I ara què? L'enquesta allunya el fantasma d'unes eleccions anticipades. Però també fa inviable la continuïtat d'Artur Mas, o, almenys, de la seva política actual.

Mes està destrossant el seu partit i les nombroses veus crítiques internes deixaran de ser-ho només en privat. Aconseguir carregar-te el teu propi partit i, el que és pitjor per part dels seus votants, cedir l'hegemonia a un partit com ERC, amb un model de societat molt allunyat del defensat per CiU, és una gesta política que mereix un just càstig. La situació política es torna més inestable, més imprevisible, just el contrari del que es necessita per sortir de la crisi.

¿I ara què? L'enquesta allunya la solució d'unes eleccions anticipades. Ningú, almenys en el seu sa judici, anticipa unes eleccions sabent que les perdrà. El 2012, la rebolcada va ser inesperada. Ara no. A més, Junqueras ja ha dit que no vol eleccions anticipades i que no retirarà el seu suport a Mas. Prefereix seguir engreixant-se a costa de CiU, sense assumir la primera línia del front. Però continuar com si aquí no hagués passat res és també suïcida per a CiU. El més lògic seria un canvi d'estratègia i de líder, però tampoc sembla fàcil.

Segurament, Mas intentarà resistir campi qui pugui . Només la pròpia CDC pot obligar-lo a cedir i dimitir i/o canviar el rumb. Els periodistes estaran distrets, però la societat catalana patirà més del que ja ho fa ara.