Fa uns dies deia que hi havia signes que Mas iniciava el replegament. En la seva compareixença d'avui les seves paraules, i malgrat les contradiccions, han tornat a ser un gerro d'aigua freda per als partidaris de la independència exprés, ja sigui per declaració unilateral del Parlament, ja per consulta il·legal guanyada sense àmplies majories. A més, sense citar-la explícitament, ha plantat cara, potser per primera vegada en la legislatura, a la postura d'ERC de donar per vàlida una consulta amb un 50% de participació i un 55% del vot favorable (és a dir, al voltant del 30 % del cens electoral). No estaran molt satisfets els republicans, tot i reiterar que els convida a entrar al Govern, igual que al PSC. Cosa que tampoc haurà agradat a Junqueras.

També cal destacar la seva afirmació que encara que hagi consulta el 2014, la legislatura s'esgotarà. Com interpretar aquestes paraules? D'entrada, Mas descarta la convocatòria anticipada d'unes eleccions plebiscitàries, una de les variables estudiades fins ara. És clar que continua dient que "sempre que mantingui la majoria parlamentària". Majoria parlamentària que avui se sustenta en ERC i que, si les coses van pel rumb que avui ha assenyalat el president, pot tenir una vida curta. No veig ERC transigint amb el discurs de Mas i aprovant els pressupostos. És clar que si finalment s'ajorna la consulta per no poder celebrar-la legalment, l'alternativa de pactar amb el PSC és a la porta. Pel que sembla, la relació personal de Mas i Navarro és fluida.

Però és que a més el que es dedueix és que finalment no hi haurà consulta, perquè si n'hi ha, amb qualsevol que fos el seu resultat -tot i que Mas ha ressaltat que en cap cas seria vinculant i seria necessari pactar- entraríem en una fase nova que exigiria eleccions anticipades.

En definitiva, la política catalana es mou. Potser no és aliè a això el fet que s'albira una millora econòmica que pot calmar els nervis i facilitar un acord financer. Després de quatre anys de crisi, avortar la recuperació pel famós "xoc de trens" seria molt mal rebut per amplis sectors de la societat catalana, que han interpretat la deriva de Mas com una forma de travessar el desert i pressionar per arribar a un pacte fiscal o una eventual reforma constitucional que doni cabuda a la "singularitat catalana".

En qualsevol cas Mas s’ha allunyat avui del messianisme i ha estat força assenyat. Enhorabona. Encara que, per suposat, això no sigui el final de res.