Alfonso Guerra la setmana passada i Carlos Jimenez Villarejo ahir, han posat sobre la taula un aspecte de la "consulta sobiranista" que fins ara havia estat en segon pla: el caràcter antidemocràtic d'una consulta celebrada sota la coacció del poder polític convocant i sense la neutralitat mínima imprescindible en una consulta d'aquesta transcendència.

La Generalitat actua com si la consulta ja s'hagués celebrat desenvolupant el que s'anomenen "estructures d'estat". Els mitjans públics marginen les posicions contràries a la consulta i / o la independència. Els mitjans de comunicació privats catalans estan molt majoritàriament al servei del poder polític. Des del poder es vol controlar tot Catalunya: des del Barça, a les universitats passant per l'escola, els sindicats i les organitzacions empresarials. Molts diners públics es gasten en mantenir i agreujar aquesta situación. Moltes persones tenen por a represàlies, o la marginació en els seus àmbits professionals si expressen opinions contràries al sobiranisme. Fins i tot Duran i Lleida ha denunciat amenaces pel seu posicionament polític.

En aquestes condicions una consulta no tindria legitimitat democràtica, com passa en totes les autocràcies que organitzen referèndums a major glòria del poder. Els partidaris del sobiranisme argumentaran que estem en una situació de confrontació entre Espanya i Catalunya i que els contraris al sobiranisme són els espanyols que ja tenen el seu estat per defensar-los. Mentida que, això sí, alguns espanyols no catalans semblen haver interioritzat.

La consulta i el futur de Catalunya afecta en primer lloc als catalans, i aquesta per demostrar que una majoria de catalans vulgui la independència. I no només aquells catalans que declaren sentir-se catalans i espanyols en proporcions diverses -entorn d'un 70% en totes les enquestes- sinó d'aquells que no sentim cap emoció especial davant banderes o pàtries d'un o altre color, però no volem confrontacions injustificades - no vivim en una dictadura, ni la llengua està perseguida- ni un país aïllat d'Europa, sectari i empobrit.

Catalunya és el subjecte polític de la consulta plantejada pel sobiranisme. Per això la primera prova de que volen crear un estat democràtic i no un règim autoritari que no admeti la dissidència, és actuar ara com a tal. No val, per exemple, excloure l'educació bilingüe ara i prometre en el futur la cooficialitat. Ni utilitzar els diners públics per a fomentar el clientelisme de manera descarada i impúdica. No discriminar, no coaccinar ni marginar els dissidents és una condició sine qua non de la democràcia. Quan això sigui veritat i la Generalitat actuï com un poder polític democràtic, llavors podrem parlar en igualtat de condicions entre catalans. I en aquestes circumstàncies qualsevol plantejament és legítim amb el degut respecte a les lleis. Lleis com la Constitució que no han estat imposades per les armes, com alguns volen fer creure, sinó aprovades molt àmpliament pel poble de Catalunya.

El dret a decidir s'ha convertit en una fal·làcia perquè el Govern i els seus aliats ja han decidit pels catalans. I executen les seves decisions sense cap dissimulació. Ara només pretenen una pseudo consulta que els legitimi. En aquestes condicions l'única alternativa és no participar en la mascarada.