Fa temps que el debat sobre si Catalunya s'encamina cap al pensament únic i l'exclusió dels discrepants com a anticatalans, quintacolumnistes o botiflers és als mitjans i en les declaracions dels polítics.

Al meu parer, és evident que no hi caben les comparacions amb el règim nazi, però iniciatives com la de crear un registre d'adhesions no ajuden a dissipar els dubtes sobre les intencions últimes dels nostres governants. Es podria pensar que la situació no és pitjor perquè la Generalitat no té el poder polític, mediàtic i repressiu suficient per implantar un règim com a mínim autoritari, no a l'estil nazi, però sí semblant al d'alguns països sud-americans.

Saben els lectors que em considero no nacionalista per raons ideològiques. Sempre m'han fet fàstic els nacionalismes aliens. No m’apuntaré ara al propi. L'adhesió acrítica dels ciutadans a les ideologies dominants és a la base dels pitjors episodis del segle XX. Sóc contrari a la independència de Catalunya per considerar que, avui, genera molts més problemes dels que resol. Enfronta els catalans, ens aïlla d'Europa, ens empobreix i, a més, ens encamina a un enfrontament amb Espanya i a la probable instauració d'un règim autoritari a Catalunya. En canvi, els beneficis no els veig. Ni parlarem més català, ni disposarem de més diners, ni tindrem un règim més democràtic, ni més separació de poders ni menys concentració del poder. Els únics beneficiats seran els governants, els que viuen de les subvencions i, en general, els que tenen com a primer client el sector públic català. Les afirmacions sobre la "llibertat del poble" no són més que retòrica populista.

Formar part d'Espanya i d'Europa té els seus peatges, però l'alternativa és molt pitjor en tots els sentits. Això no vol dir no defensar el que es cregui oportú, però sempre amb respecte a la legalitat i a la llibertat dels discrepants. Ens passa als individus. Tenir família, socis, amics té els seus costos. Però es viu millor i s'és millor persona sense ells? Es viuria millor si poguéssim trencar els contractes unilateralment pel simple fet que no ens agradin? Sense lleis, ens endinsem en la llei de la selva, en la prevalença de la força bruta sense condicionants. Jo prefereixo quedar-me a la civilització, encara que ja sé que l'aire està molt contaminat.