És freqüent que amics d'aquí o d'altres parts d'Espanya em preguntin com acabarà l'aventura sobiranista, què pot passar en el futur. Sempre responc que no ho sé i, el que és més greu, no crec que ho sàpiguen ni Mas ni Rajoy, que, pel càrrec que ocupen, se suposa que haurien de tenir les idees clares al respecte.

Especialment greu és que no ho sàpiga Artur Mas, que és qui, usant la seva metàfora, ha fet salpar la nau i és, per tant, el principal responsable del que passi. Ja sigui l'arribada a la terra promesa, la tornada a port o el naufragi. I tot això, amb o sense víctimes. I amb més o menys danys col•laterals.

D’escenaris teòrics del desenllaç, n’hi ha bastants. Tractarà d'exposar els que em semblen més versemblants, tot i que segur que cada lector pot imaginar-ne un de propi.

1. La consulta pactada
Qualsevol consulta legal sobre la independència exigeix, al meu parer, reformar la Constitució. Cal fer-ho, però és un procés llarg i complex que, a dia d'avui, no preconitzen ni el PP ni el PSOE, ja que la reforma federal proposada per aquest partit no contempla el dret de secessió. Sense consens entre els dos grans partits espanyols, la reforma és impossible. A més, un referèndum de reforma constitucional, en les actuals circumstàncies, podria tenir una participació molt baixa. Per tant, aquesta opció podem descartar-la. Des de Catalunya, alguns promouen pactar una pregunta indirecta del tipus: “¿Dóna vostè suport que el Parlament de Catalunya impulsi les reformes legislatives necessàries perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir sobre el seu futur col·lectiu?”. No és descartable al cent per cent. Dóna una sortida a Mas i permet guanyar temps. Però tampoc és fàcil que sigui acceptada pel govern central. L'acceptació, encara que sigui implícitament, d'un dret d'autodeterminació de Catalunya s'hauria de generalitzar a altres comunitats: el País Basc, Navarra i fins i tot Galícia. A més, una pregunta d'aquest tipus no deixaria content gairebé ningú i perllongaria la incertesa.

2. La solució basca
Davant la impossibilitat d'una consulta legal i acordada, Mas, com Ibarretxe, dimiteix i és substituït per un Urkullu català. Aquest desenllaç és força improbable. El PNB sap el que és patir i no està per a experiments. Ni volen regalar el poder als radicals abertzales. Els seus dirigents no se senten amenaçats per la justícia "espanyola". A més, els líders moderats, ara Urkullu, abans Imaz o Ardanza, sempre han tingut força en l'organització. Tots aquests condicionants no es donen en el cas de CDC, tot i que els més assenyats es resisteixen a ser els que aplanen el camí a ERC.

3. La consulta unilateral
Es tractaria de fer una consulta sota el paraigua formal, que no legal, de la llei de consultes catalanes. Sembla que CiU i ERC aposten per aquesta opció. Serà prohibida pel Constitucional i hi ha dues situacions: que l'estat la avorti o que en permeti la realització per intentar evitar la intervenció de l'autonomia. El més normal, si arriba a produir-se, és que els partits no independentistes propugnin l'abstenció i que la participació no arribi al 50%. Fins i tot en el supòsit d'una participació superior, la consulta no tindria efecte legal, encara que reforçaria els partidaris de la declaració unilateral.

4. La declaració unilateral pel Parlament
Aquesta opció queda descartada en l'actual legislatura donada la posició contrària d'Unió i segurament de la mateixa CDC. Només seria possible si la consulta no arriba a celebrar-se per l'oposició de l'estat, o si la participació en una consulta unilateral superés el 50%. Però sempre després d'unes eleccions anticipades, i si els partidaris de la declaració unilateral aconseguissin una àmplia majoria. D'arribar a aquesta situació, són previsibles mobilitzacions d'ambdós bàndols i una situació de crisi màxima que pot acabar amb la independència, un pacte de canvis constitucionals, la intervenció de l'autonomia o fins i tot un cop militar o un govern amb presència militar -tipus el propugnat per Armada- a tot Espanya.

5. La intervenció de l'autonomia
Aquesta opció, prevista a la Constitució, no és descartable en qualsevol moment. Els seus efectes serien molt diferents segons el moment en què el Govern central la decretés. El moment més probable, cas que l'estat aposti per aquesta opció, seria abans de celebrar una consulta no autoritzada. En qualsevol cas, implicaria mobilitzacions amb desenllaç difícil d'anticipar.

L'opció més probable, eleccions anticipades
Amb tot, si hagués d'apostar, jo diria que l'escenari més probable és el de la prohibició de la consulta i la convocatòria d'eleccions anticipades. A partir d'aquí, tot dependrà del resultat d'aquestes eleccions i d'altres variables com el resultat d'unes noves eleccions generals, una possible reforma constitucional en sentit federal, la situació econòmica, la claredat del posicionament de la UE, etc.

En qualsevol cas, els que pensem que la independència seria molt perjudicial, econòmicament i socialment, per a la majoria de catalans, hauríem d'ocupar-nos d'enfortir les opcions no independentistes i fer pedagogia. El principal problema és l'enfrontament entre partits, la poca presència mediàtica a Catalunya i l'escassetat de líders. També el fet que no existeix un consens sobre l'alternativa adequada: mantenir l'statu quo, recentralitzar, la solució federal o el pacte fiscal. Jo m'inclino per la solució federal, inclosa una revisió del finançament autonòmic, però sens dubte aquesta no és una opció unànime.