Imaginem un país on un col·lectiu social, el que sigui, anuncia que no permetrà l'entrada dels diputats en el seu parlament. Imaginem que ho anuncia el dia anterior i que, a l’hora de la veritat, els diputats són maltractats indignament per l’esmentat col·lectiu. En aquest país, la seguretat haurà fracassat estrepitosament, perquè no haurà sabut protegir els representants polítics de la sobirania popular.

El col·lectiu que sigui serà el responsable de les seves accions i de la possible comissió d'alguns delictes. Però el responsable de la seguretat d'aquest país serà, al seu torn, responsable d'una ineficàcia palmària. Que els polítics d'aquest suposat país hagin de fer un passeig davant el col·lectiu que sigui serà una indecència i que el president del país i d’altres diputats hagin d'arribar al seu parlament amb helicòpter, un símptoma nefast. Què tal si tots ells haguessin quedat en un punt i entrat allà amb cinc autocars?

El responsable de la seguretat d'aquest país imaginat serà incompetent o, el que és pitjor, s'haurà volgut investir de raó davant l'allau de crítiques que hauria rebut poc abans per una altra acció desafortunada. Ineficàcia o desistiment voluntari de funcions?