Els meus sincers condols. Els que sabem de pèrdues primerenques sabem també en què consisteix aquesta mena de ganivetada a les entranyes. A casa, la dansa macabra va començar molt aviat atropellant també a un germà.

L'altre dia et vaig veure la cara davant el fèretre de Heribert Barrera. No se t'esperava perquè havia mort la teva germana, però vas estar amb tots dos. L'altre dia vaig veure la teva cara i vas despertar la meva empatia. Ja sé que ja se sap -i que naturalment tot el món comprèn- el que t'acabava de succeir. I ja sé que ja se sap que tothom comprèn el teu dolor. Però ara és el teu i el dels teus i, per tant, aquest dolor, no hi ha ningú que el pugui suavitzar. Se sap, a més, que has de seguir com si res per el teu càrrec i tot això.

Només dir-te que, en escriure aquestes paraules, es remouen dins meu lligams emocionals autèntics. Vaja, que són paraules maldestres però sinceres, punyeta! D'ara endavant, comentaré o escriuré sobre la vostra acció de Govern en l'exercici de la llibertat de la qual gaudim i sovint et semblaré injust o arbitrari. Permet-me avui transmetre't només la meva consideració personal i el meu desig de que, com més aviat millor, tornis a posar cara de murri i somriure felí.

Que recobris aviat la bona cara que li poses al mal temps. Vas dir que estàs més preparat per a la obligació que per a la felicitat. No les facis incompatibles.

Salutacions.