Quan un avió es troba amb turbulències severes, el primer que intenta és esquivar-les tot ascendint, descendint o apartant-se de la zona. Quan l'àrea de turbulències és tan enorme que no permet les operacions evasives, els pilots han de prendre algunes mesures perquè el passatge senti el mínim desconfort possible.

El primer que cal fer és minorar la velocitat per suavitzar els impactes que ocasionen els vents i els canvis sobtats de densitat de l'aire.

Per tots els mitjans i gràcies al radar meteorològic, cal evitar els núvols tempestuosos les corrents anabàtiques i catabàtiques dels quals fan ascendir i descendir boles de gel de la mida d'un puny.

Paradoxalment, és essencial permetre que l'aeronau tingui prou marges de mobilitat per evitar danys estructurals. Una conducta encaminada a evitar els ascensos i descensos bruscos al cent per cent podria ocasionar destrosses en les superfícies de sustentació.

En aviació, es produeix la injustícia de la 'toma'. El passatge jutjarà positivament els pilots si aterren bé, tot ignorant els fets durant tot el vol. Moltes vegades una tripulació brega durant sis hores de vol complicat i, si al final es troba amb vent creuat i de cisalla, ha de fer una 'toma dura, ‘toma segura'. El passatge pensarà que són novells o senzillament maldestres. Si l'aterratge en un dia de sol i mosques és suau, els aplaudiran. L'aterratge difícil és el dur, però no agrada al públic.

A veure si tot això dóna per a una reflexió metafòrica de pa sucat amb oli:

1 .- Al principi ens vam negar a reconèixer que hi havia turbulència.

2 .- Quan ja érem en plena turbulència, no vam prendre mesures de cap tipus.

3 .- Quan la cosa es va posar lletja, l'economia va començar a caure. Vam prendre mesures però ja era tard.

4 .- Vam  llançar un SOS però ens l'han cobrat caríssim.

5 .- Ens hem quedat sense combustible.

6 .- L'aterratge serà dur i sense aplaudiments.

Veurem si, a més, ens treuen l'avió.